Sensació de paro

M’ha influenciat un llibre. Amb crec cada paraula del conte. I puc dir, que feia molt temps i potser anys que no recordava que era això. La lectura a sigut lenta, però agradable de poder para la ment. De poder estar sola quan estàs rodejada de gent, on no t’importen les histories de safareig del costat, Poder concentrant-me tant que no saps ni on estàs. Però com tot llibre té un final i d’aquest amb queda poc per saber-lo. I en ell també sem’ acaba una etapa. On me’n duc bastantes persones de record, on cada una d’ elles té una part preciosa, que no es difícil trobar-la. M’enduc la experiència: Professional, social i humana, que cada un i una m’ha ensenyat. Però ara sento que amb crida un país, una cultura, una llengua, uns amics i amigues, unes nebodes, casa meu,...

i no ser quan tornaré a volar per buscar un altre cel.

per la loira, la laia, la júlia, la samira, el gerar, l'anna, el carles, el peio, la anaitze,la ruth, la deiene, la laura, la leire, el pablo, el valen, la rebeka, l'isai, els pastors, la irene, la nora, l'asier, la sónia, la carla, l'albert, la devora, la blanca, l'ale, la sandra, l'ibai, l'adur, l'aitor, el jack, el lorenzo, l'steve, l'eider, l'andrea, la gara, l'urko, pelayo, lujan...