divendres, 9 d’abril del 2010

COMENÇANT

Avui un company de feina, i fico feina per no ficar SOS, donat que si fiques SOS la gent ja fa una radiografia abstracta negativa, on poques vegades encerta qui ets. És com portar mig cap rapat, dons te l'has de tapar per anar a certes entrevistes,... sembla que si tens una bona imatge o, més concretament, una imatge dins els estereotips de la normalitat et fa ser diferent. No obstant segueixo sent la mateixa dient que participo en SOS o tapant-me el mig cap rapat. Segueixo sent jo, encara que molta gent vulgui que realment amagui qui realment soc.

Dons per on anava, avui un company de feina m'ha dit: Sílvia, porque no te haces un blog? ¿Te gusta escribir? (...) Yo me he quedado pensando y he pensado que lo podía intentar y aquí estoy escribiendo las primeras líneas del blog. No sé si será productivo, o no; no sé si tendré la continuidad de escribir… Pero hoy por hoy he decidido construir palabras y, como dice el título del blog, expresar impresiones. Gracias Carlos por invitarme a escribir.

1 comentari:

Karlos ha dit...

Gracias a ti por darnos el placer de leerte, amiga!