Quan parlo amb tu, noto una màgia especial que sempre amb fa somriure. És bonic, també saborejar els somriures. La distancia, et fa valorar coses que potser no les valoraria si estinguessis davant meu:
"...Pondet-nos besa fins quedar-nos sense saliva, tocant-nos tot descobrint els nostres punts febles, despertar-nos sabent el que més li agrada a l’altre, ampapar-nos de paraules dolces, tot enredant els nostres cossos fins que ens acaronin els rajos de sol..."
Per ara tinc, les boniques paraules que amb regales i els somriures que amb deixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada